Entorn natural
És un espectacle majestuós que penetra i absorbeix. La vegetació és de traç net, grassa de colors. Tota la muntanya és florida. Es una aquarel·la de flama viva en tonalitats levíssimes una combinació de diferents colors sortits de pinzells de pintors experts.
L'alenada sonora de l'aigua de la riera llisquen a obert com una trinxera separa la rústega Vilada de Pic-en-Cel. El color cobreix la tramada escala que mena a les altures de Pic-en-Cel. La muntanya és arquitectura lírica estructurada amb rigor al paisatge rocós d'una decoració ben arrapada fins a l'altura on es viu solemne calma i es veuen soledats.
És interessant de veure la cara nord de la serra de Pic-en-Cel: en l'ampli horitzó no es veu més que una extensa cresta amb els seus corresponents serrats, caps i cims que formen ondulacions que cauen damunt el dens i esponjós mantell vegetal, que cobreix de dalt a baix els esvorancs produïts pels contraforts de la serralada, en viu contrast amb les cingleres i graonades rocoses que se succeeixen ininterrompudament.
Els serrats, els caps i els cims aguts de la serra, fregant el cel, es gronxen damunt la ratlla de l'horitzó, com, en un vol de panorames.
