SANTA MAGDALENA DE GARDILANS. És una església situada al mateix lloc de Gardilans, documentat des del s. X; l'església ho és, però, des del 1001. Es tracta d'una construcció romànica del s. XII que fou molt modificada posteriorment, en època moderna. Hi destaquen un campanar d'espadanya i la ferramenta de la porta.

SANT JOAN DE VILADA. Sant Joan de Vilada ja apareix documentat el 903, en l'acte de consagració de la desapareguda Santa Maria de Roset. L'edifici originari era romànic del s. XII, del qual sols queden ara alguns murs. La construcció actual fou fruit d'unes remodalacions patides el s. XVII seguint els models del Barroc rural. Consta d'una nau amb capelles laterals i un campanar. Abans de desaparèixer el 1936, hi destacava el retaule barroc de la Verge del Roser.

Primer itinerari: A la serra de Pic-en-Cel, recorregut de la cresta d'aquesta muntanya 3 hores i 56 minuts pel Pont del Doro, can Mitger, (lloc de càmping), canals de Sant Miquel, carena de la serra. Església romànica de Sant Miquel 2 hores i 31 minuts. A ponent s'enlaira el serrat de l'Àliga, i a llevant el de Migdia, canal de Colletons, cim del Serrat de Migdia, a 1.076 m d'altitud.

Segon itinerari: Al serrat de Migdia i a Salga Aguda 3 hores i 48 minuts pel Pont del Doro, Can Mitge (lloc de càmping) carena general, direcció llevant. Cingle de la Por. Serrat de Migdia. Pic de Perris, 1.043 m d'alt. Serrat Girasol 1.081 m d'alt. entre el pic de Perris i el coll del Tei, a 990 m d'alt. Salga Aguda a 1.171 metres. El més alt baixa a can Salga, a 1.060 m d'alt. Coll de la Creu de Salga d'aquí es pot anar al Santuari de la Quar, 1.069 m d'alt. a 55 minuts pel coll de Gavatx.

Tercer itinerari: És el de Canals de Sant Miquel i Església de Sant Miquel, 2 hores i 13 minuts per Torreblanca o Solanellas, pont del Doro, cal Mitger, lloc de càmping, canal de Sant Miquel. Pal de fusta de fils elèctrics. Església romànica de Sant Miquel i cases properes a 1.000 m d'alt. Tot és deshabitat.

Quart itinerari: A la Portella 2 hores i 15 minuts, pel pont del Climent, Molí Boixader, per la crta. a Borredà. Km 35. Aquí se inicia el camí al Coll del Tei, on s'origina el revolt de la carretera, baixar a la riera, Pont d'en Climent, amunt es veurà el Coll del Tei a 900 m d'alt.; es creua el coll i es baixa i poc després es veu el Monestir de Sant Pere de la Portella, a 800 m d'alt. a 27 minuts. Emplaçat en un replanell (apte per acampar), hi ha riera i font, depart damunt de la vall frontaniana, frec a frec del castell dels senyors. L'església i el claustre posterior a l'església són romànics. L'any 1003 el monestir era ja fundat i habitat per monjos. Les parets que resten dempeus diuen prou bé de la importància d'aquest cenobi molt freqüentat per la gent de Vilada. Molt eren els camins a través de la Serra Pic-en-Cel que eren de comunicació entre uns i altres.

Cinquè itinerari: A les Eres de Guardiolans, a 49 minuts, crta. a Borredà, km 34 arrenca la carretera de bosc, a l'esquerra, el mas. Eres de Guardiolans, casa gran en un recinte recollit, íntim i auster. A curta distància es troben Santa Magdalena de Guardiolans, sufragània de Vilada. Capella del s. XVII, ja esmentada al 839 (Gardilane), aquesta és formada per una nau coberta amb volta de canó i sense absis, amb un destacat campanar d'espadanya de dues obertures i un porxo al costat de migjorn que cobreix la porta d'entrada. És un auster exemplar romànic, en bon estat de conservació i situat en un paisatge d'una gran bellesa voltat de muntanyes. Propera hi ha la casa Solé, amb grans galeries. I poc més apartat hi ha la casa Santpere, de nobles catalans. Hi havia hagut afermats al sostre els grillons de cadenes per penjar els vassalls per castigar-los per ordre dels feudals. Els grillons eren arcs de ferro semicirculars, amb dos forats pels quals passa un pern, que serveix per assegurar una cadena al coll de la cama.

Sisè itinerari: A l'altre costat del Margançol, el sector meridional del terme, i dominant les aspres Canals de Sant Miquel, s'alça a uns 1.000 m d'alt., al límit amb els termes de Cercs i de la Quar, la petita església de Sant Miquel de les Canals, romànica, d'una sola nau i volta de canó, acabada amb un absis semicircular i un campanar d'espadanya d'una sola finestra; la porta d'entrada al mur frontal és d'època moderna. S'hi accedia des de Vilada passant per un pont de pedra pròxim al Molí del Cavaller, ponts que ha quedat inutilitzat pel pantà de la Baells. L'Ajuntament lluita per recuperar aquest pas, ja que així s'havia acordat en el cas que les aigües el cobrissin. S'hi va per un camí aspre que no permet el pas dels vehicles i que s'enfila per cingleres a través de les Canals.

Setè itinerari: Vilada, Castell de Roset, Molí del Cavaller.

És un espectacle majestuós que penetra i absorbeix. La vegetació és de traç net, grassa de colors. Tota la muntanya és florida. Es una aquarel·la de flama viva en tonalitats levíssimes una combinació de diferents colors sortits de pinzells de pintors experts.

L'alenada sonora de l'aigua de la riera llisquen a obert com una trinxera separa la rústega Vilada de Pic-en-Cel. El color cobreix la tramada escala que mena a les altures de Pic-en-Cel. La muntanya és arquitectura lírica estructurada amb rigor al paisatge rocós d'una decoració ben arrapada fins a l'altura on es viu solemne calma i es veuen soledats.

És interessant de veure la cara nord de la serra de Pic-en-Cel: en l'ampli horitzó no es veu més que una extensa cresta amb els seus corresponents serrats, caps i cims que formen ondulacions que cauen damunt el dens i esponjós mantell vegetal, que cobreix de dalt a baix els esvorancs produïts pels contraforts de la serralada, en viu contrast amb les cingleres i graonades rocoses que se succeeixen ininterrompudament.

Els serrats, els caps i els cims aguts de la serra, fregant el cel, es gronxen damunt la ratlla de l'horitzó, com, en un vol de panorames.

Vilada en el seu terme té diverses fonts ferruginoses i sulfuroses medicinals, planters de succi (àmbar groc) a la baga del Clots, i betums minerals, al pujant de Serrallonga i als torrents de les Eres i de Can Roca. Les fonts més notables són: la Sulfurosa, que conté sofre, ferro i magnèsia, apropiada especialment per al tractament de les malalties brianoses, que es troba a 20 minuts del poble; la Vella, a 30 minuts; la del Vidrier, a 18 minuts; la del Cavaller; i altres sense deixar-nos la de la Pega, d'on brolla l'aigua més bona de totes les fonts. Es troba a 35 minuts, seguint la carretera cap a Sant Quirze de Besora i entre la carretera que mena a les Eres de Guardiolans, km 33. A remarcar que entre la carretera que mena a les Eres de Guardiolans, km 33 i 34 a l'indret de la Font de la Pega, hi ha la Cadira de l'Abat. Avui ja gairebé no es troba rastre d'aquesta roca o cadira, que partia els termes de Borredà i Vilada, i on s'asseia l'Abat i hi feia les confirmacions.

Per la rodalia de Vilada hom troba fondes boscúries de pins, roures, alzines i algun faig, boixos, espígols i timons, que barregen llurs sanitoses olors per embalsamar l'aire. I maduixers (El Catllaràs) que pinten de vermell de cap a cap el terreny i els planells peluts d'herbei. I els bolets? Han estat de sempre un dels majors atractius. L'alegria dels cistells plens de rovellons, llenegues i fredolics és sempre per als delerosos boletaires.

Per la rodalia de Vilada hom troba fondes boscúries de pins, roures, alzines i algun faig, boixos, espígols i timons, que barregen llurs sanitoses olors per embalsamar l'aire. I maduixers (El Catllaràs) que pinten de vermell de cap a cap el terreny i els planells peluts d'herbei. I els bolets? Han estat de sempre un dels majors atractius. L'alegria dels cistells plens de rovellons, llenegues i fredolics és sempre per els delerosos boletaires.

La tardor és temps de bolets -o ho era-, per això us recomanem que visiteu el primer web de casa nostra que va recollir informació sobre els bolets, un web que encara és viu i s'actualitza regularment. Hi trobareu tot de recursos, novetats, fotografíes, espècies, jocs micològics i l'enllaç cap a Micolist, una llista de correu sobre micologia.